Natura, moltes vegades és l’única resposta a totes les preguntes.
Si observem amb els ulls de l’ànima, trobem en ella la millor manera de com fer les coses, però sobretot , la millor manera de Ser. La nostra part més salvatge, més íntima, més instintiva i tal vegada, més humana, sempre és la nostra millor versió. Per trobar-la cal llevar-se costums, manies, records, molta roba i molt de pes. La motxilla del temps es plena, i ens buida a la vegada, ens desconnecta, i ens separa del que som i d’on pertanyem, cal tan sols seure a observar-la amb els ulls tancats una estona, per tornar a nosaltres, i de vegades, cal tan sols un instant, perquè es cree la màgia.
Ella ha arribat en el moment just, com totes les millors coses de la vida. De vegades, si la mire als ulls, entreveig el record d’aquell amic, que em somriu des d'algun lloc on van els éssers especials. Porta la vida a les potes i la llum al nas a manera de llanterna que tot ho il•lumina. He aprés més observant com viu i com sent, del que mai podria ensenyar-li. El seu silenci és el lloc on em connecte amb tot i em lleve el pes del dia a dia. Suscita la meua millor versió sense jutjar-me, sense recompenses, i cap intenció de voler canviar-me. Hi ha un fil que apareix sempre que es sent lliure i que em connecta a cada molècula viva de l’espai que ocupa, és com un truc de màgia, on em mostra la bellesa infinita de cada instant.
Gràcies per buscar-me, i aconseguir que tornara al punt exacte on sempre em trobe.
Silvana Pastor